NOUS PARADIGMES EN L'APRENENTATGE

Quin ha de ser el paper dels centres docents quan es pot aprendre en tot moment i en qualsevol situació?

El paradigma de l’aprenentatge ha evolucionat de l’estructura estable del segle XX als processos i mètodes ‘líquids’ del segle XXI. Els avenços tecnològics accentuen el concepte “d’aprenentatge invisible” que inevitablement qüestiona els models d’educació formal que es continuen emprant en les aules. Ja no es concep el coneixement com un procés jeràrquic, de dalt cap a baix, sinó que es comença a desenvolupar el concepte d’aprenentatge en xarxa.

Es fa necessari donar resposta a les noves habilitats que  ha de tenir un estudiant del segle XXI en funció de l’anomenada societat de la informació i de la realitat social i econòmica en què estem immersos.

Cal aprofitar la digitalització i el treball en xarxa a nivell personal i social perquè permet personalitzar els aprenentatges i fer-ho de forma col·laborativa i crítica. No és tan important l'eina que s'utilitza, sinó tenir clar per a quin objectiu es fa servir i per això és necessari conèixer diferents metodologies, diverses maneres d'aprendre, tenir estratègies indispensables en la recerca i selecció de la informació tals com capacitat de crítica i creativitat.

És precís considerar l’aprenentatge de les llengües com una competència comunicativa indispensable en aquest nou context i com un acte de socialització lingüística.  A partir d’aquesta manera de comprendre la comunitat, l’aprenentatge de les llengües s’emmarca en processos més amplis de socialització, els quals fan possible la participació cívica plena dels individus.

D’altra banda, en contextos com el nostre, tota persona és plurilingüe en potència. Cal integrar les competències en diferents llengües i això comporta per a la comunitat educativa  pensar i dissenyar un projecte lingüístic integrador que potenciï de manera real el plurilingüisme. Des d’aquesta perspectiva, el treball lingüístic als centres hauria de ser transversal no tan sols entre les diverses llengües que s’hi ensenyen sinó  també a partir de les diverses àrees no lingüístiques, incorporant el treball per continguts (AICLE) així com activitats de lectura, d’escriptura o de treball amb documents audiovisuals.

 Per últim, cal aprofitar les darreres aportacions de les neurociències per aplicar a les aules nous enfocaments i paradigmes pedagògics que possibilitin als docents mirar la realitat educativa com un tot, vinculat als sistemes familiars, socials, culturals i històrics. En aquest sentit, la pedagogia sistèmica introdueix una visió d’acord amb les perspectives del món que vivim. Els professionals de l’educació han de ser capaços de dissenyar, desenvolupar i generar camps d’aprenentatge mirant  la vida, que promoguin el vincle sistèmic en tots els àmbits del marc educatiu i mostrin solucions tant als problemes de conducta com d’aprenentatge.

“El futuro està oculto detrás de los hombres que lo hacen”

Jacques Anatole France